Introducció

En la història de la humanitat, la violència contra les dones es mostra com una constant de manera indiscutible, i la literatura en tant que dispositiu que representa la realitat, no és aliena a aquesta mena de violències.

Aquest assaig té per finalitat fer recerca, emprant la perspectiva tematològica, sobre l’eix de la violència contra les dones; concretament sobre el tema del sistema judicial com a perpetuador d’aquestes violències i el privilegi dels homes.

Marc teòric i metodològic

En primer lloc, cal esmentar que ambdues obres tractades Violació, una història d’amor de Joyce Carol Oates, i Jo, Tituba la bruixa negra de Salem de Maryse Condé constitueixen un exemple del que s’anomena literatura testimonial. Aquesta ha estat definida per Victoria García com obres extenses en què els relats tenen un component testimonial o documental exposat en la materialitat textual, que sovint narren experiències socials lligades a la violència (especialment de l’estat), formen part d’un projecte d’escriptor i són llibres o arribaren a esdevenir-ne (García 2016, 16-19).

La violència contra les dones que es tractarà en aquest assaig pot prendre diferents formes, i com es podrà copsar, estranyament  són exercides de manera aïllada, més aviat s’amalgamen les unes amb les altres. Així doncs, la violència contra les dones pot perpetrar-se de manera física, la qual consisteix a sotmetre les dones físicament mitjançant la violència, el control i el domini ((Iribarren et al. 2023, 29); simbòlica, la qual té per finalitat disciplinar la societat segons la posició social de cada membre de la jerarquia i s’insereix dins els modes inconscients mitjançant els quals s’exerceix la dominació (idem, 29); psicològica; consistent a exercir la dominació de la dona mitjançant la manipulació i el maltracte psicològic (idem, 29) o estructural; la qual és sostinguda per una estructura social determinada i consisteix a perjudicar una persona o grup social tot impedient que accedeixin a allò que necessiten o a reclamar els seus drets (idem, 29).

En aquesta recerca seran utilitzades dues metodologies de recerca diferents.

En primer lloc, s’utilitzarà l’anàlisi del contingut qualitatiu, el qual consisteix a descriure el significat de dades qualitatives (Boreus i Bergstrom 2017, 25)

En segon lloc, es farà ús de l’anàlisi del discurs. Aquest proposa que el llenguatge i el seu ús no neixen com a instruments comunicatius neutrals; considera el llenguatge com un element formatiu i constitutiu de la realitat atès que sempre involucra una visió determinada del món (idem, 211). El vessant de l’anàlisi del discurs més rellevant per a aquesta recerca és la que se centra en qüestions de poder de la qual Michel Foucault n’és l’exponent més eminent. Foucault entén els discursos com a “pràctiques que sistemàticament formen els objectes dels quals parlen” (idem, 212). Els discursos, en conseqüència, legitimen coneixements i pràctiques socials concretes i en desautoritzen altres tot indicant qui té el dret a explicar-se amb autoritat. Això condueix inevitablement a “mecanismes d’exclusió” com la prohibició, a qualificar certes pràctiques d’aberrants, a caracteritzar (o no) de tradició quelcom o a qualificar una cosa com a bona o dolenta. És a dir, les relacions socials són revelades a través del llenguatge (idem, 238).

Anàlisi de les obres

La primera observació que es va constatar en l’obra de Oates:

“En ese momento ya hay detenidos. Se han formulado las acusaciones. Se ha impuesto una fianza de setenta y cinco mil dólares a cada uno de los ocho jóvenes arrestados. […] A los sospechosos como los llaman, la policía les ha advertido que no se acerquen a la casa de tu abuela o a la de tu madre, que no se acerquen en ningún momento a nadie de tu família, que no intenten establecer contacto con nadie de tu familia, pero, aún y así…, son el enemigo, están en libertad bajo fianza y les gustaría silenciarte (p.62) […] ¡Joder! ¿Por qué no nos cargaríamos a esas dos zorras cuando tuvimos la puta ocasión?” (Oates 2022, 59, 62-63)

Aquesta observació és cabdal perquè dona inequívocament a entendre, com fa uns mesos es va constatar amb Dani Alves, que si s’és home, heterosexual i ric, la qual cosa constitueix tres eixos d’interseccionalitat, es té el dret a fer el que hom vulgui; incloent-hi violar una dona i eludir-ne les conseqüències gràcies a un sistema d’institucions inherentment masclistes. Aquest fet, alhora, es contradiu amb els principis que socialment són ensenyats a les noies i dones, segons el qual ésser vigilant i curoses respecte del seu cos les protegirà dels “pervertits” aliens, quan les dades demostren que és més possible que siguin violades a casa o dins un entorn proper i no pas per un desconegut (Murray 2013, 76).

Aquest exemple, el qual és clarament un cas de violència estructural, es pot relacionar amb una segona observació:

“Salvo la fiscal, sentada junto a Teena Maguire, los demás eran hombres. Schpiro intercambió un gesto de saludo con uno solo de ellos, Kirkpatrick, el abogado principal de la defensa. Ninguno de los dos sonrió, pero Dromoor vio que cruzaban una mirada de sutil entendimiento, de respeto, y pensó: “Cabrones. Seguro que pertenecen al mismo club náutico” (Oates 2022, 72-73)

En aquest passatge el judici és descrit com una estructura social capitalitzada i copada per homes; l’home és qui té el poder en aquest escenari; jutges, advocats i policies. Curiosament, els homes negacionistes del masclisme (Iribarren et al. 2023, 16) acostumen a argumentar el contrari. És a dir, que les dones s’inventen les denúncies, i que els jutjats estan ocupats per individus que són favorables a les seves posicions ideològiques i que tenen per finalitat acabar amb el privilegi dels homes (García-Mingo et al. 2022, 16). Tot plegat acostuma a ser acompanyat per una retòrica com la que en el llibre és dirigida a la Teena: “Esa mujer, pero, ¿qué esperaba? Lo estaba pidiendo a gritos, esa buscona” (Oates 2022, 61). Aquesta mena de comentaris, segons alguns autors, són sovint símptomes de prejudicis més profunds que acostumen a anar juntament de discursos segons els quals els homes tenen una irremeiable i irrefrenable pulsió sexual natural i unes hormones descontrolades (Bolton et al. 2023, 8-9)

Una de les diferències més notables entre les dues obres, és la diferència en els dispositius socials i institucionals de la violència. Mentre que en el cas de la Teena, malgrat que viu un escenari clar de violència estructural en el judici, se sobreentén que es troba en un sistema democràtic que ha de mostrar sine qua non unes formes i maneres de fer determinades; unes línies vermelles que no es poden creuar. Per aterrar-ho amb un exemple, i, contràriament al cas  de la Teena, el judici de la Tituba, que es troba en un entorn colonial, en el qual, per tant, s’interrelacionen diferents nivells significants; ètnia i gènere, comença amb una tortura que esdevé una violació.

“Un dels homes es va posar escamarlat al meu damunt i em va començar a clavar cops a la cara amb els punys, durs com pedres. Un altre em va aixecar la faldilla i va enfonsar un bastó acabat en punta a la part més sensible del meu cos, burlant-se’n. […] Llavors una altra vegada, es van acarnissar en mi i em va semblar que el bastó punxegut m’arribava fins a la gola. Però vaig resistir i protestar […]” (Condé 2021, 113-114)

Es constata de manera concloent que en ambdues obres les protagonistes femenines no són cregudes en cap dels dos judicis a què s’enfronten, són tractades com objectes que no tenen cap mena d’agència per decidir sobre la seva vida, els seus cossos o creences religioses.

D’igual manera, tot i que des de contexts històrics òbviament diferents, ambdues són víctimes d’una violència ferotge que sembla que vulgui anul·lar-les com a éssers humans i aniquilar-les, la qual pot ser relacionada amb les teories de gènere i genocidi: “Genocides are therefore characterized by highly symbolic and ritualized dramatizations of the perpetrator’s obsession with demonstrating his or her destructive power over the target group’s very life force” (Bloxham i Moses 2012, 62). Tal vegada, això es fa palès de manera més evident en el cas de la Tituba, atès que l’obra s’insereix en un entorn colonial on s’amalgamen violències de diferent natura: “The colonized vagina links pussy grabs to land grabs of indigenous people’s property occurring from colonial to neocolonial times and the decolonizing struggles against them (Boryczka 2017, 37)”.

Conclusions

Referències

Bloxham, Donald, i A. Dirk Moses, ed. 2012. The Oxford Handbook of Genocide Studies. Vol. 1. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199232116.001.0001.

Bolton, Robert, Claire Edwards, Máire Leane, i Fiachra Ó Súilleabháin. 2023. «‘I’m Not Victim-Blaming, But . . .’: Young People’s Discourses in Understanding Sexual Violence Against Women». Sociological Research Online, agost, 13607804231178673. https://doi.org/10.1177/13607804231178673.

Boreus, Kristina, i Goran Bergstrom. 2017. Analyzing Text and Discourse Eight Approaches for the Social Sciences. Los Angeles: SAGE.

Boryczka, Jocelyn M. 2017. «An Anatomy of Sexism: The Colonized Vagina». New Political Science39 (1): 36-57. https://doi.org/10.1080/07393148.2017.1278845.

García, Victoria. 2016. «Testimonio y literatura. Algunas reflexiones y tres realizaciones en la narrativa argentina: Walsh, Urondo, Cortázar (1957-1974)». Kamchatka. Revista de análisis cultural. 0 (6): 11-38. https://doi.org/10.7203/KAM.6.6837.

García-Mingo, Elisa, Silvia Fernández-Díaz, i Sergio Tomás-Forte. 2022. «(Re)configurando el imaginario sobre la violencia sexual desde el antifeminismo: el trabajo ideológico de la manosfera española». Política y Sociedad 59 (1): e80369. https://doi.org/10.5209/poso.80369.

Iribarren, Teresa, Montserrat Gatell Perez, Jordi Serrano-Muñoz, i Montserrat Clua I Fainé.

2023. Literature and Male Violence A Guide for Academic Research: A Guide for Academic Research. Venice: Fondazione Università Ca’ Foscari. https://doi.org/10.30687/978-88-6969-747-0.

Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem. 2021. Primera edició de Tigre de Paper, Juliol de 2021. Manresa (Bages), Països Catalans: Tigre de Paper.

Murray, Jessica. 2013. «‘The Girl Was Stripped, Splayed and Penetrated’: Representations of Gender and Violence in Margie Orford’s Crime Fiction». English Academy Review 30 (2): 67-78. https://doi.org/10.1080/10131752.2013.834689.

Oates, Joyce Carol. 2022. Violación: una historia de amor. Zaragoza: Contraseña Editorial.